|
 |
| El
blau rus és una de les races més antigues que existeixen, encara que es coneixen molt poques dades contrastades sobre el seu origen. Tradicionalment, es creuen originaris del nord de Rússia, on la llegenda diu que es caçaven per obtenir el seu preciós pelatge doble, de vegades comparat amb el del castor o la llúdriga. Altres fonts remunten el seu origen ja al segle VIÍ a. C. com acompanyants dels navegants víkings, o bé com a descendents dels gats reials de la cort russa, on se suposen els animals de companyia preferits pels tsars. |
 |
 |
| Sigui com sigui, cap a mitjan segle XIX, sembla que el blau rus va ser importat de manera més o menys casual per mariners anglesos des del port d’Arjanguelsk (Arcàngel), al mar Bàltic, fins Anglaterra i els països escandinaus. Altres teories sostenen l’origen mediterrani d’aquesta raça, acostant-la a la del Chartreux francès. |
| Ja
a la Gran Bretanya, van ser exposat a partir del 1871 al Crystal Palace de Londres sota diferents noms (gat arcàngel, gat de Malta, blau d’Espanya, blau estranger…) i competint a la mateixa categoria que altres gats de color blau. El 1875 se’ls va reconèixer com una raça independent, però va caldre esperar fins el 1939 perquè s’oficialitzés amb l’estàndard i la denominació que rep actualment. |
 |
 |
Després de la Segona Guerra Mundial, el número d’exemplars de blau rus era pròxim a l’extinció, cosa que forçà als criadors britànics i alguns escandinaus a creuar els seus pocs exemplars amb British Shorthair blaus i, sobretot, amb siamesos blaus (blue point). D’aquesta etapa, el blau rus va realçar el seu ja magnífic color verd maragda dels ulls, però aquesta pràctica va deixar-se de practicar atès el canvi del tipus morfològic que causava. |
| Paral·lelament, i a partir d’alguns exemplars importats d’Europa abans de la guerra, alguns criadors dels Estats Units van obtenir blaus russos més estilitzats, de mida més petita, amb una presència més elegant i el pelatge més clar que el de les línies angleses, encara que amb els ulls d’un verd més pàl·lid que l’habitual. |
 |
 |
A partir dels anys 60, molts criadors van començar a creuar les línies angleses i escandinaves, originant el tipus modern de blau rus. Actualment es reconeixen diferents variants del tipus, totes elles generades en gran part pels diferents focus de distribució geogràfica de la raça:
|
Tipus europeu
Dins el tipus europeu poden distingir-se tres petites variants: la anglesa, la continental i l’escandinava.
- Anglesa.
Té una aparença general força corpulenta, amb el cap més arrodonit que cuneïforme, i un pelatge de tonalitat més aviat fosca, encara que amb un tipping platejar molt contrastat a la capa de coberta i aspecte molt apelfat. La base de les orelles és molt ampla, els ulls són un verd preciós, encara que no molt grans i força junts.
- Continental.
Gat de mida més petita i una línia més estilitzada i elegant que l’anglès, amb les extremitats llargues i primes i el cap més cuneïforme que arrodonit. El pelatge és molt clar i platejat i els ulls són grans i proporcionats. Aquesta és la línia amb la que es treballa prioritàriament a Espanya.
- Escandinava. Gat de complexió forta i elegant, cap cuneïforme de perfil pla i pelatge molt blavós amb tipping platejat, encara que alguns casos una mica més llarg i no massa apelfat. Els ulls són grans, lleugerament ametllats i de color verd maragda profund.
Tipus Americà
Gat de línies molt estilitzades (quasi oriental), de petita envergadura i cara molt angulosa. La base l’inserció de les orelles és una mica més baixa de l’habitual i els ulls són grans, quasi rodons, i d’un verd pàl·lid. El pelatge és de color blau clar amb un marcat tipping platejat.
|
 |
 |
Sigui quina sigui la variant, el tipus conegut actualment com a Blau Rus, de figura esvelta i graciosa, ulls maragda i mantell blau platejat, és el resultat de l'esforç que nombrosos criadors anglesos, escandinaus i nord-americans han mantingut fins a l'actualitat per a mantenir, potenciar i refinar els trets distintius d'aquesta bella raça natural.
Per obtenir més informació sobre la història i característiques de la raça Blau rus, consulteu els magnífics articles que la Cat Fancier’s Association publica (en anglès) a la seva pàgina web.
|
|
|
|