|
 |
|
Preguntes freqüents - FAQ's
|
|
El
blau rus, ¿és realment un gat afectuós?
|
| Definitivament SÍ: El blau rus és un gat molt dolç, tendre i afectuós amb tota la seva “família” humana. Inclús en molts casos, el blau rus té tendència a escollit un membre “especial” amb el que manté una relació més estreta i major facilitat per comunicar-se. |
| Una altra cosa són les visites “estranyes”, amb les que pot aparèixer esquerp i reservat. En el meu cas, jo sempre recomano dues coses a les meves noves visites: ignora’ls i deixa’t olorar/ inspeccionar… perquè no dubtis que en uns minuts vindrà a investigar. Si la inspecció ha resultat satisfactòria, es deixarà acariciar encara que, això sí, sense “confiances” (això requereix, al menys, un parell de visites més…). |
|
 |
¿Necessiten una alimentació especial?
|
| De cap manera.
Només és necessari proveir-los d’un bon pinso especial per a gats i aigua fresca sempre disponible. Al escollir el pinso, seleccioni una marca de qualitat i una varietat adequada a l’edat del seu gat (baby, junior, adult, senior…). Pensi que l’alimentació és important per assegurar la salut i longevitat del seu gat .
|
 |
|
Per facilitar la seva elecció, tingui en compte que qualsevol aliment equilibrat ha de contenir proteïnes (de carn o peix), taurina (un aminoàcid essencial), aigua i vitamines, minerals, enzimes i àcids greixosos. És molt probable que qualsevol altra tipus de component afegit no sigui necessari i inclús negatiu; per exemple, els hidrats de carboni (arròs, farina, blat de moro, etc.). |
| Els blau russos no són gats golafres, i no tenen tendència a engreixar-se, fins i tot si estan neutralitzats. Si per alguna circumstància han menjat massa, solen auto regular-se mitjançant el vòmit. |
 |
¿És recomanable la neutralització del seu gat?
|
Sí, és la millor solució per evitar problemes de convivència (i abandonament…), com ara el marcatge urinari en el cas dels gats o el zel en les femelles, per no parlar de la reproducció indesitjada de gatets. Tingui en compte que aquest és un requisit normalment indispensable pels gats amb pedigrí comprats en la categoria de companyia.
La neutralització és una pràctica cada cop més habitual entre els propietaris de gats, sens dubte, gràcies als enormes avantatges que reporta tant a l’animal com al seu amo:
- S’evita la reproducció indesitjada.
- Els gats neutralitzats no senten la necessitat de fugir de casa durant l’època del zel, amb la disminució d’accidents, pèrdues i el risc de contraure infeccions que això comporta (atropellaments, lluites amb gats rivals…).
- Els mascles no marquen territori (si se’ls practica entre els 7-9 mesos d’edat) i les femelles no tenen zel, factors que milloren la convivència a la llar amb els seus amos.
- Les femelles redueixen la possibilitat de sofrir càncer de mama.
- Tant mascles com femelles redueixen la seva agressivitat natural, és a dir, que tendeixen a apaivagar el seu temperament i mostrar-se més afectuosos.
- Tant
la castració (mascles) como l’esterilització (femelles) són procediments quirúrgics que es practiquen sempre sota anestèsia general, raó per la qual no causen cap mal a l’animal.
|
D’altra banda, existeixen certes “creences” negatives pel que fa a la neutralització que són del tot errònies:
- Els gats NO sofreixen cap alteració psicològica si no es reprodueixen mai, ja que no son conscients de les seves funcions hormonals.
- La neutralització no provoca que l’animal es torni menys actiu o s’engreixi.
|
|
 |
Recordi que, en qualsevol cas, el millor és parlar amb el seu veterinari perquè l’aconselli degudament sobre qualsevol dubte que pugui tenir sobre aquesta qüestió.
Per obtenir més informació sobre aquest tema, consulti els articles que publica, per exemple, mascotanet (en castellà) o cats about (en anglès).
|
¿Són gats “delicats” o poc saludables?
|
| Al contrari, el blau rus és una raça molt saludable, sense cap problema genètic inherent ni tampoc propensió a emmalaltir. Per això, no requereix cap cura en especial (alimentació, manteniment, temperatura…).
|
¿Els blaus russos perden pèl?
|
| Tots els gats perden pèl encara que, en el cas del Blau rus, ho fan en una quantitat gairebé inapreciable i, normalment, coincidint amb els canvis estacionals de pèl, és a dir, a principis de la primavera i la tardor. Per aquesta mateixa raó, tampoc vomiten boles de pèl ni és estrictament necessari raspallar-los, si no és per plaer del propi gat.
|
| Perquè et facis una idea, jo acostumo a vestir de color negre i mai he tingut que raspallar-me la roba després d’una sessió de carícies amb els meus gats per eliminar restes de pèl. I això es fa extensiu al sofà i el terra de la casa, és clar. |
|
 |
¿Són realment de color “Blau”?
|
| NO, en realitat el blau rus és d’una tonalitat gris blavosa amb reflexos platejats però, en el món de les races i estàndards felins, aquest color es coneix i referència com a “blau”. De fet, existeixen només tres races de gats que són exclusivament “blaves”: el Blau Rus, el Korat i el Chartreux o Cartujo.
|
 |
|
Els dos primers són gats de pèl curt blau platejat amb els ulls verds i mida mitjana però, a diferència del blau rus, el korat té una figura més pesada i arrodonida, el pèl d’un blau més fosc i en una sola capa, el cap en forma de cor i els ulls molt prominents. El Chartreaux és un gat de mida mitjana a gran, complexió forta, pèl espès i ulls de color coure daurat. |
¿Quin és l’autèntic origen d’aquesta raça ?
|
| El blau rus es una de les races més antigues que existeixen, encara què, veritablement no es coneixen moltes dades contrastades referents al seu origen. Tradicionalment es creu que és originari del nord de Rússia, on es caçaven per obtenir el seu preciós pelatge doble, de vegades molt similar a la pell del castor o la foca. D’un altre banda, també es situen aquests gats com animals de companyia preferits pels tsars russos i també per alguns monarques anglesos.
|
| En tot cas, cal destacar que aquesta raça no va aparèixer desprès de creuar a una parella de gats de altres colors, si no que es tracta d’una raça natural que ha anat refinant i afinant els seus trets característics i diferencials, gràcies a la tasca de selecció i criança dels seus millors espècimens, feina feta per nombrosos criadors anglesos, escandinaus i nord americans, al menys des de mitjan segle XIX fins avui en dia. |
|
 |
¿Per qué comprar un gat de raça?
|
| La raça és una condició imprescindible per participar en exposicions o programes de criança, però, per a què enganyar-nos...la majoria de persones que tenen un d’aquests gats és bàsicament, perquè desprès de descobrir casualment una raça en particular, s’hi senten irraonablement atrets. Es queden encaterinats dels trets físics, conducta i caràcter, únic distintiu per cada una de les diferents races felines existents, i decideixen "aconseguir-ne" un exemplar. |
 |
|
En tot cas, la gran quantitat de races existents permeten a l’amo previsor seleccionar el tipus que millor s’adapti a la seva pròpia forma de viure: races més o menys independents, dòcils, juganeres , caçadores, tranquil·les o més actives, tímides o extravertides...Escolli la raça que escolli, sempre tindrà una idea de les característiques tant físiques com conductuals que mostrarà el seu gatet una vegada que arribi a la edat adulta.
|
| L’única forma d’acreditar la pertenença a una raça concreta, és mitjançant el pedigrí, es a dir, l’arbre genealògic de cada individu (adreci’s als apartats ¿Què és el pedigrí? y ¿Per què necessito el pedigrí?) que,
a més li proporciona altres garanties addicionals referents sobretot a la salut, criança i socialització dels gatets.
|
|
¿Què és el pedigrí?
|
El certificat d’origens o pedigrí és el document expedit per una organització felina oficial (per exemple, Fife, WCF i/o respectives associacions afiliades) a favor d’un gatet, que certifica la inscripció d’aquest animal en un Llibre d’ Orígens de raça mantingut per la mateixa entitat i on es detalla la seva ascendència o arbre genealògic fins, com a mínim, 4 generacions enrera.
En els Llibres d’Origens es registren tots el gats de raça als que s’ha tramitat el seu pedigrí. D’aquesta manera, només els gatets nascuts de pares inscrits en algun d’aquests llibres, podran optar al seu torn per inscriure's-hi i obtenir així el seu propi certificat de pedigrí. Així doncs, el pedigrí és l’única credencial que certifica l’ascendència de raça de tots els avantpassats del seu gat.
|
 |
|
Generalment, els pedigrís es sol·liciten a traves de l’alta de gatada d’una parella de gats amb pedigrí i aptes per la criança, sempre i quan al menys el propietari de la gata tingui el seu propi afixe de criador i pertanyi a qualsevol associació felina oficial. Cada pedigrí es confecciona seguint un sistema de símbols aprovats per convenció, que poden variar en relació al organisme expedidor. El més habitual és el codi EMS que utilitza Fife. |
|
¿Per què necessito el pedigrí?
|
És freqüent que els futurs propietaris de gats de raça que vulguin destinar-los per la companyia (és a dir, sense ànim de participar en exposicions o de criar), dubten sobre la necessitat de que el gatet en qüestió disposi del seu pedigrí en regla...documentació que els asembla exclusivament com un extra superflu que només encareix el preu final del cadell .
Bé, en detriment d’aquesta idea, és necessari puntualitzar que el pedigrí no només aportar la documentació necessària per dedicar-se a la criança i exposició felina, si no que constitueix l’única certificació de l’origen i salubritat del seu gat. Comentem-ho detalladament:
|
- El pedigríés l’únic certificat vàlid que demostra sens dubte l’origen de raça del gatet i que, més enllà de l’aspecte físic “aparent” d’un exemplar, acredita una herència genètica determinada que pot transmetre inalterable a la seva descendència.
|
|
 |
- La
criança de gatets de raça està regulada per les normatives que imposen les associacions felines on es tramiten el pedigrís. Aquestes normes es dirigeixen a protegir els drets dels gats, assegurant la seva salut i benestar amb mesures com les que segueixen:
|
 |
|
a)
Només poden dedicar-se per criar aquells gats que hagin obtingut certes qualificacions en exposicions i estiguin lliures d’enfermetats congènites, ja que assegura la seva qualitat i salut.
b)
Les gates només poden tenir un determinat nombre de ventrades a l’any (entre 1 i 1,5, segons l’associació que tramiti) per evitar l’explotació total de les femelles per criadors sense escrúpols.
|
|
c)
Els gatets no poden separar-se de la mare fins arribar a una edat mínima de 12 setmanes, i així propiciar els següents aspectes:
c.1.
S’assegura la correcta socialització i formació del caràcter dels gatets. Tingui en compte que els gatets deslletats massa d’hora, en arribar a l’edat adulta tenen tendència a desenvolupar problemes de comportament i/o personalitat.
c.2.
Dóna marge per tal que els gatets creixin el suficient com per a poder rebre les seves dues primeres vacunes i desparasitacions. La viabilitat d’un gatet no és ferma fins aquest moment, en el qual es pot arribar a dir que el seu sistema immunològic està format.
Evidentment, les sol·licituds de nous pedigrís no es concedeixen si no es compleix qualsevol dels condicionants exposats, entre d’altres. I com suposo que a aquestes alçades ja haurà intuït, el compliment de les normatives de les associacions felines repercuteix directament en el preu del gatets: despeses de participació en exposicions, munta i visites al veterinari del progenitors, vacunacions i desparasitacions dels cadells, quotes i tràmits amb les associacions felines...que sobrepassen les despeses de sustentació bàsiques (alimentació, vitamines, sorra...) i, a més a més, el temps i la feina dedicada per la criança d’un gat de raça amb totes les garanties.
|
|
En aquests casos, dóna la sensació que el blau rus tingui un sisè sentit que els fa més tolerants al tracte poc delicat d’un nen fins que, arribats al límit d’una quota més o menys raonable, prefereixen fugir del seu abast i amagar-se. En qualsevol cas, és imprescindible educar convenientment als nens perquè tractint els gats amb molta delicadesa, respecte i compte .
En el cas de llars sorolloses amb molts nens, jo recomanaria millor d’altres races més adequades pel seu caràcter pausat i tranquil com ara, els Main Coon, els Ragdolls o fins i tot els Boscos de Noruega.
|
|
 |
 |
|
En principi, no existeixen motius per haver de tenir problemes de convivència. Els blaus russos són molt joganers per naturalesa, per això agrairan tenir un company de jocs, especialment si es un altre gat. Tot depèn del tipus d’introducció o presentació que donem de la nova mascota per tal d’evitar que el nostre gat tingui la sensació “d’usurpació” del seu territori. |
|
¿Què és millor, un mascle o una femella?
|
Els mascles i les femelles del blau rus es diferencien més per raons físiques (consulti l’apartat Apariència física)
que temperamentals.
De fet, i apart de la diferència de talla i pes dels mascles, són igual de dolços, afectuosos i intel·ligents.
L’aspecte realment important i diferenciador entre ambdós sexes és el comportament que adopten en època de zel; bàsicament, el marcatge urinari dels mascles i d’inacabable miol de les femelles. Per aquesta raó, és altament recomanable que els gats destinats a companyia, tant mascles com femelles, siguin neutralitzats per tal de millorar la convivència a casa (consulti l’apartat ¿És recomanable la neutralització del seu gat?).
|
|
 |
|
Tots els gats, gossos i fures necessiten, des de començaments del 2005, un passaport especial de la Unió Europea per poder desplaçar-se lliurement entre els territoris dels estats membres. Aquest passaport conté informació del propietari i del animal, inclòs el número del microxip, les vacunes i els tractaments de desparasitació efectuats. |
Per obtenir el passaport, s’ha d’anar al seu veterinari clínic habitual, qui li podrà informar sobre d’altres possibles requisits específics segons el país de destí. Tingui en compte que aquest passaport no equival ni substitueix en cap cas a la targeta sanitària de cada animal.
Per obtenir major informació referent a aquest tema, consulti la documentació en format “pdf” que es facilita a la web de la Comissió Europea (en varis idiomes). |
 |
|
¡I tant que és possible! Només es necessari evitar les fonts de contagi conegudes de la Toxoplasmosis. Aquesta malaltia, que pot causar defectes de naixement en el nadó si és transmesa prenatalment, pot arribar a transmetre’s a la mare per contacte amb els excrements infectats de gats alimentats amb carn crua. Per aquesta raó, tan sols es necessari que la futura mare segueixi una sèrie de precaucions per evitar totalment el contagi: |
- No buidar ni netejar la caixa on el gat fa les seves necessitat. Demani a un altre persona que ho faci.
- No donar al seu gat carn crua o poc cuinada.
- Mantenir el gat dintre de casa, si és possible, per evitar que vagi a caçar i s’empassi alguna presa crua.
- No menjar carn crua o poc cuita, especialment de vedella o porc.
- Rentar-se les mans immediatament amb aigua i sabó després de manipular carn crua.
- Rentar bé tota la fruita i verdura abans de menjàrsela.
- Fer servir guants per treballar al jardí .
Per obtenir més informació sobre aquest tema, consulti l’article que publica mujeres y gatos (en castellà).
|
|
¿Quines vacunes necessita el meu gat?
|
Qui millor pot aconsellar-lo sobre qualsevol aspecte relacionat amb la salut del seu gat és el veterinari. Recordi que l’atenció veterinària d’una mascota es tan important per la seva pròpia salut com per la salut de tota la família humana amb la que conviu.
A grans trets, podríem recomanar el següent calendari de vacunació, encara que ha de ser el veterinari qui determini les pautes a seguir en relació a l’historial i caracterirstiques especifiques del seu gat.
| Tipus de vacuna |
Edat de l'animal |
Trivalent - 1ª dosis
Panleucopenia, Rinotraqueitis, Calicivirosis) |
9 setmanes |
Trivalent - 2ª dosis
Panleucopenia, Rinotraqueitis, Calicivirosis) |
12 setmanes |
| Clamydia (Clamidiosi) |
12 setmanes |
| FIP |
16 setmanes |
| Leucèmia (1) |
24 setmanes |
| Ràbia (2) |
1 any |
Revacunació de Trivalent
(fins els 3 anys) |
anualment |
| Revacunació de Trivalent |
cada 3 anys |
| (1) | En principi, no és necessària per gats que no surten al carrer o no viuen en un entorn considerat de risc. |
| (2) | En principi, no és necessària per gats residents en un país on s’hagui erradicat. És obligatòria només per sortir a l’estranger. |
|
|
Però, si es igual que el meu gat ¿no serà també un blau rus?
|
| El blau rus no és una raça comú, raó per la qual les possibilitat que existeixin individus en llibertat que es reprodueixin i fins i tot hibridin lliurement amb altres races és gairebé impossible. Així doncs, vostè te un probabilitat menor al 1% d’haver trobat fortuïtament un blau rus. Evidentment, això no vol dir que el seu gat sigui menys preuat, tan sols que no pertany a aquesta raça concreta.
|
| Els trets físics més fàcilment distingibles del blau rus són el color verd dels seus ulls (NO groc o taronja), el doble pelatge de color blau platejat i uniforme (sense taques ni atigraments) i el color violeta espígol (NO gris) a sota les potetes i el vel del paladar. Però el que realment distingeix un blau rus de qualsevol gat de color blau, a més de la seva aparença física, és una herència genètica determinada que transmetrà inalterablement a la seva descendència si es reprodueix amb un altre espècimen de la mateixa raça. I la herència genètica només és demostrable amb un pedigrí acreditat de, com a mínim, 4 generacions enrera. |
|
 |
| Per obtenir més informació sobre aquest tema, consulti la web RussianBlue.info (en anglès).
|
 |
|
Abans que res, tingui en compte que qualsevol sospita d’al·lèrgia ha de ser confirmada pel seu metge especialista mitjançant una prova analítica precisa. Això es molt important perquè només d’aquesta manera és possible assegurar exactament quin és el focus originari de l’al·lèrgia que vostè pateix. Pensi que moltes vegades la presencia d’una mascota a casa no vol dir que necessàriament sigui la causa de la seva al·lèrgia. |
Si vostè té la seguretat de que és el gat el que li causa l’al·lèrgia i, evindentment, sempre d’acord amb les recomanacions del seu metge, pot adoptar alguna de les següents mesures per reduir la producció de l’alergen i poder seguir convivint satisfactòriament amb el seu gat:
- Existeixen alguns esprais i locions (consulti, per exemple, la web de bayer)
per eliminar les substancies alergèniques que s’apliquen regularment sobre els animals domèstics. Consulti amb el seu veterinari aquesta possibilitat.
- Existeixen vacunes eficaces en alguns casos d’al·lèrgies a animals domèstics. Consulti amb el seu metge aquesta possibilitat.
- Esterilitzi el seu gat.
En última instancia, i si per desgracia això no és possible, sempre pot optar per cercar una nova llar pel seu petit company felí.
Per obtenir més informació al respecte, consulti la web de Veterinaris Punta (en castellà).
|
|
Tallar les ungles al seu gat |
És important retallar les ungles del seu gat cada 2 o 3 setmanes per assegurar la seva higiene, transpiració i confortabilitat, a més de resoldre els possibles problemes de desperfectes en el seu mobiliari. Això si, és necessari que acostumi al seu gat des de petit perquè pugui tallar-li les ungles sense incidents i ho trobi com una rutina més i no una obligació.
Per retallar les ungles al seu gat faci servir unes tisores especials per mascotes i faci l’operació a contrallum. D’aquesta manera s’assegura de no tallar la petita vena que tenen dins la ungla.
No cal dir que aquesta pràctica constitueix a més una alternativa totalment eficaç a l’atroç pràctica de la desungulació o amputació de l’última falange dels dits del gat, i que està totalment prohibida en molts països, entre ells, Espanya. Jo no tindria cap confiança amb un veterinari que acceptés fer aquesta amputació ilegal i cruel.
Per obtenir més informació referent a les barbàries de la desungulaciò, consulti l’article publicat per Veterinaris Punta (en castellà).
|
|
Consells per un aparellament efectiu
|
| Si està considerant la possibilitat d’aparellar el seu blau rus@, tingui en compte les següents consideracions per assegurar un èxit total del encontre:
|
- Asseguri’s que la parella està perfectament sana, desparasitada i amb la targeta de vacunes al dia.
- Talli les ungles als gats per evitar que es facin mal duran el seu particular “flirteig”.
|
|
 |
- La femella ha de tenir un pes mínim de 2,5 kg; un pes inferior compromet la viabilitat de la ventrada i de la pròpia mare.
- La femella ha d'estar en el segon o tercer dia de l'estre.
- L'aparellament ha de produir-se dins el territori del mascle i en una habitació tancada i tranquila, proveïda dels elements indispensables per passar uns dies (caixa de sorra, aigua, pinso i jaç), però sense cap altre element on la femella pogués amagar-se .
- La parella s’ha de estar en el mateix recinte uns dos o tres dies per donar-los temps per conèixer i intimar.
- Després de l’aparellament, mantingui aïllada la femella fins que finalitzi el zel per tal d’evitar ventrades mixtes.
|
|
|
|
