|
 |
Adults
|
Aspecte general: |
Un bon espècimen d’exposició té una bona condició física, musculatura ferma i estat alerta. Pel seu aspecte, recorda a les antigues efígies del gat egipci .
|
|
Cap: |
De
línies suaus, amb forma de cunya, ni molt llarga o acurtada i massiva. El morro despunta respecte del cap. El front és gran i el nas mitjanament llarg i recte, sense pont.
|
|
Ulls: |
Grans i arrodonits a l’obertura, ben separats l’un de l’altre .
|
|
Orelles: |
Llargues, amb la base ample i els extrems més aviat punxeguts. La pell de l’interior és prima i coberta de poc pèl.
|
|
Cos: |
Molt elegant, d’ossos prims i llargs, ferm i musculós. El seu pes ideal està entre els 4,5 i els 6 Kg. en el cas dels mascles, i entre els 3 i 4,5 Kg. per a les femelles.
|
|
Extremitats: |
Les potes llargues, d’ossos prims i musculosos. Les grapes són petites i lleugerament arrodonides, amb cinc dits davant i quatre darrera.
|
|
Cua: |
Recta, llisa i força llarga però proporcional al cos. La base és mitjanament ampla i es va estretint fins acabar en punta.
|
|
Pelatge: |
Curt, fi i en una capa doble, una interior i un altra exterior, que es separa del cos atesa la seva densitat i que li confereix un característic aspecte apelfat. El tacte és molt sedós i suau, de vegades comparat amb el d’una foca o castor.
|
|
Color del pelatge: |
Blau brillant, preferentment de tonalitats clares. El color blau a la base del pèl contrasta amb el reflex argentat de les puntes. No han de tenir marques tabby (tigrades). Color del nas: blau pissarra. Pell del tou de les potes: rosa lavanda. Color dels ulls: verd brillant, preferentment de tonalitats maragda.
|
|
Desqualificacions: |
Cua anormal o torta. Amb taques de pèl blanc. Número incorrecte de dits. Altre color que no sigui blau. Pelatge llarg. Ulls de color diferent al verd.
|
|
Creuaments permesos amb altres races: |
Cap.
|
|
Atres variants:
(no reconegudes oficialment) |
Existeix un blau rus de pèl semi llarg conegut amb el nom de Nibelung i que es troba als EAU, Bèlgica i Holanda. L’estàndard és el mateix que el del blau rus, però amb pèl semi llarg i només és reconegut com una nova raça per la TICA (1987). Aquest mateix organisme és també l’únic que reconeix una altra varietat de blau rus amb el pelatge blanc o negre.
|
|
Cadells i joves
|
| Els cadells de blau rus recorden a la rondalla de l’aneguet lleig ja que, al néixer, el seu aspecte no recorda massa al dels seus progenitors i, en general, no destaquen per la seva bellesa. De fet, aquesta raça es desenvolupa amb lentitud, raó per la qual resulta difícil valorar les seves “excel·lències” en aquesta etapa primerenca de la seva vida. Fins i tot és relativament freqüent trobar-se amb la sorpresa de que un cadell inicialment “mediocre”, es converteix en un magnífic exemplar a l’arribar a la seva etapa de maduresa. |
|
 |
 |
|
Al
néixer, tenen la careta com un osset de peluix, rodona i amb les orelletes molt separades. Els ulls són d’un color blau fosc que, poc a poc, canvia al ocre brut fins que, entre els 2 i dotze mesos (en funció de cada gat), apareix un anell de color verd al voltant de les pupiles. En qualsevol cas, el color final dels ulls no es defineix del tot fins ben bé passats els 12 mesos de vida. |
| El pelatge que els cobreix en aquestes primeres etapes de la vida és de color gris fosc, sense cap reflex argentat i molt sovint amb marques fantasma o tabby, sobretot anells a la cua i tigrats sobre el llom del gatet. Aquestes marques poden perdurar fins ben bé avançats els 10 o 12 mesos d’edat, especialment, els anells de la cua. |
|
|
|
